DECLARACIÓ DE PRINCIPIS
1.
Conscients de la necessitat de protegir els drets fonamentals de les persones LGTBI, tal com es reconeix a la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, i es desenvolupa al Reial decret 1026/2024, de 8 d’octubre (en particular, l’annex II), que regula mesures específiques per a la protecció davant la discriminació per orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere o característiques sexuals en l’àmbit laboral, així com la dignitat en l’entorn de treball, les parts signants del XVII Conveni col·lectiu del sector de l’hostaleria de les Illes Balears (d’ara endavant, el “conveni col·lectiu”) reconeixen la necessitat de prevenir i, si escau, erradicar qualsevol tipus de pràctica discriminatòria considerada com a assetjament per raó d’orientació i identitat sexual i expressió de gènere, i manifesten així la seva tolerància zero cap a qualsevol conducta d’aquesta naturalesa.
Les parts signants d’aquest conveni col·lectiu són ferms en el compromís d’evitar que es produeixin situacions d’assetjament i violència contra les persones LGTBI. Per això, l’objecte d’aquest protocol d’actuació davant l’assetjament i la violència contra les persones LGTBI (d’ara endavant, el “protocol”) és el de garantir la protecció dels drets fonamentals de la persones LGTBI, i es defineixen les pautes que han de regir per prevenir i erradicar aquest tipus de conductes i comportaments, a fi d’assegurar que totes les persones i, en especial, les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals puguin viure amb plena llibertat la seva orientació sexual, identitat sexual, expressió de gènere, característiques sexuals i diversitat familiar.
ÀMBIT D’APLICACIÓ
2.
El protocol és aplicable a totes les empreses incloses dins de l’àmbit d’aplicació personal, funcional i territorial del conveni col·lectiu (d’ara endavant, les “empreses” o, en singular, l’“empresa”).
Així mateix, el protocol és d’aplicació a:
Totes les persones treballadores de l’empresa (incloent-hi l’alta direcció).
-
Les persones subjectes a modalitats laborals formatives, voluntaris o en - pràctiques, amb independència que percebin o no una remuneració. Totes les persones que treballen en l’empresa, qualsevol que sigui la seva - situació contractual, incloent-hi persones treballadores posades a disposició per empreses de treball temporal, així com professionals independents i autònoms.
Les persones ocupades per empreses contractistes i subcontractistes que - prestin serveis per a l’empresa.
Les persones que visitin l’empresa esporàdicament, com clients o proveïdors.
-
Els accionistes, partícips i persones que pertanyin a l’òrgan d’administració, - direcció o supervisió d’una empresa, inclosos els membres no executius.
Les persones treballadores la relació laboral o de prestació de serveis de les - quals amb l’empresa hagi finalitzat.
Les persones candidates que estiguin duent a terme el procés de selecció o - en fase de negociació contractual.
El protocol és aplicable a totes aquelles situacions que puguin constituir assetjament o violència contra les persones LGTBI i que es produeixin durant la feina, en relació amb la feina o com el seu resultat, amb independència que es duguin a terme:
en el lloc de treball, inclòs als espais públics i privats quan són un lloc de - treball;
als llocs d’ús habitual per part de la persona treballadora, com són els llocs - de descans o habilitats per menjar, instal·lacions sanitàries o de neteja i vestuaris;
en els desplaçaments, viatges, esdeveniments o activitats socials o de - formació relacionats amb la feina;
en el marc de les comunicacions que estiguin relacionades amb la feina, - incloses les efectuades per mitjà de tecnologies de la informació i de la comunicació;
a l’allotjament proporcionat per l’empresa;
- en els trajectes entre el domicili i el lloc de treball, i
- de forma telemàtica, bé sigui per mitjà de mitjans propietat de l’empresa o - personals, quan es produeixin durant la feina, en relació amb la feina o com el seu resultat.
DEFINICIONS
3.
a) Assetjament discriminatori i violència davant les persones LGTBI: la Llei 4/2023 defineix l’assetjament discriminatori com qualsevol conducta efectuada en funció de l’orientació sexual, la identitat sexual, l’expressió de gènere o les característiques sexuals amb el propòsit o la conseqüència d’atemptar contra la dignitat d’una persona o grup en el qual s’integra i de crear un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu. Per tant, aquest tipus d’assetjament discriminatori es focalitza en les persones LGTBI i inclou totes les causes protegides conforme a la Llei 4/2023 i el Reial decret 1026/2024.
En aquest sentit, l’article 3 de la Llei 4/2023 defineix els motius de discriminació següents:
Orientació sexual: atracció física, sexual o afectiva cap a una persona.
Identitat sexual: vivència interna i individual del gènere tal com cada persona se sent i es defineix a si mateixa, que es pot correspondre o no amb el sexe assignat en néixer.
Expressió de gènere: manifestació que cada persona fa de la seva identitat sexual.
A tall d’exemple, s’esmenten conductes específiques que, complint els requisits que estableix el punt anterior, es podrien considerar assetjament cap a les persones LGBTI, incloent-hi les persones trans:
Ús de llenguatge denigrant i ofensiu per adreçar-se a persones treballadores LGTBI.
Burles o comentaris que ridiculitzin les persones treballadores LGTBI.
Ús d’un humor homòfob i LGTBI-fòbic.
Ridiculització i menyspreu de les capacitats, habilitats i potencial intel·lectual de les persones treballadores LGTBI.
Avaluació injusta o esbiaixada de la feina de les persones en funció de la seva orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere o característiques sexuals.
Assignació de tasques o llocs de treball per sota de la capacitat o competències professionals de la persona en funció de la seva orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere o característiques sexuals.
En termes generals, el tracte desfavorable basat en l’orientació sexual, la identitat de gènere, l’expressió de gènere o les característiques sexuals. b) Discriminació directa: situació en què es troba una persona o grup en el qual s’integra que sigui, hagi estat o podria ser tractada de manera menys favorable que d’altres en situació anàloga o comparable per raó d’orientació sexual i identitat sexual, expressió de gènere o característiques sexuals.
Es considera discriminació directa la denegació d’ajustos raonables a les persones amb discapacitat. A aquest efecte, s’entén per ajustos raonables les modificacions i adaptacions necessàries i adequades de l’ambient físic, social i actitudinal que no imposin una càrrega desproporcionada o indeguda, quan calguin en un cas particular de manera eficaç i pràctica, per facilitar l’accessibilitat i la participació i garantir a les persones amb discapacitat el gaudi o l’exercici, en igualtat de condicions amb les altres, de tots els drets.
c) Discriminació indirecta: es produeix quan una disposició, criteri o pràctica aparentment neutres ocasiona o pot ocasionar a una o diverses persones un desavantatge particular respecte d’altres per raó d’orientació sexual i identitat sexual, expressió de gènere o característiques sexuals.
d) Discriminació múltiple i interseccional: es produeix discriminació múltiple quan una persona és discriminada, de manera simultània o consecutiva, per dues o més causes de les que preveu aquesta llei, o bé per una altra causa o causes de discriminació que preveu la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació.
Es produeix discriminació interseccional quan es presenten o interactuen diverses causes compreses en l’apartat anterior, fet que genera una forma específica de discriminació.
e) Assetjament discriminatori: qualsevol conducta duta a terme per raó d’alguna de les causes de discriminació que preveu aquesta llei amb l’objectiu o la conseqüència d’atemptar contra la dignitat d’una persona o grup en el qual s’integra i de crear un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu. f) Discriminació per associació i discriminació per error: existeix discriminació per associació quan una persona o grup en el qual s’integra, a causa de la seva relació amb una altra sobre la qual es presenti alguna de les causes de discriminació per raó d’orientació i identitat sexual, expressió de gènere o característiques sexuals, és objecte d’un tracte discriminatori.
La discriminació per error és aquella que es basa en una apreciació incorrecta sobre les característiques de la persona o persones discriminades.
g) Mesures d’acció positiva: diferències de tracte orientades a prevenir, eliminar i, si escau, compensar qualsevol forma de discriminació o desavantatge en la seva dimensió col·lectiva o social. Aquestes mesures són aplicables mentre subsisteixin les situacions de discriminació o els desavantatges que les justifiquen i han de ser raonables i proporcionades en relació amb els mitjans per al seu desenvolupament i els objectius que persegueixen.
h) Intersexualitat: la condició d’aquelles persones nascudes amb unes característiques biològiques, anatòmiques o fisiològiques, una anatomia sexual, uns òrgans reproductius o un patró cromosòmic que no es corresponen amb les nocions socialment establertes dels cossos masculins o femenins.
i) Orientació sexual: atracció física, sexual o afectiva cap a una persona.
L’orientació sexual pot ser heterosexual, quan se sent atracció física, sexual o afectiva únicament cap a persones de diferent sexe; homosexual, quan se sent atracció física, sexual o afectiva únicament cap a persones del mateix sexe, o bisexual, quan se sent atracció física, sexual o afectiva cap a persones de diferents sexes, no necessàriament alhora, de la mateixa manera, en el mateix grau ni amb la mateixa intensitat.
Les persones homosexuals poden ser gais, si són homes, o lesbianes, si són dones.
j) Identitat sexual: Vivència interna i individual del sexe tal com cada persona la sent i l’autodefineix, que es pot correspondre o no amb el sexe assignat en néixer.
k) Expressió de gènere: Manifestació que cada persona fa de la seva identitat sexual.
l) Persona trans: Persona la identitat sexual de la qual no es correspon amb el sexe assignat en néixer.
m) Família LGTBI: Aquella en què un o més dels integrants són persones LGTBI, i s’hi engloben les famílies homoparentals, és a dir, les compostes per persones lesbianes, gais o bisexuals amb descendents menors d’edat que es troben de forma estable sota guàrdia, tutela o pàtria potestat, o bé amb descendents majors d’edat amb discapacitat a càrrec.
n) LGTBI-fòbia: Tota actitud, conducta o discurs de rebuig, repudi, prejudici, discriminació o intolerància envers les persones LGTBI pel fet de ser-ho o de ser percebudes d’aquesta manera.
o) Homofòbia: Tota actitud, conducta o discurs de rebuig, repudi, prejudici, discriminació o intolerància envers les persones homosexuals pel fet de ser-ho o de ser percebudes d’aquesta manera.
p) Bifòbia: Tota actitud, conducta o discurs de rebuig, repudi, prejudici, discriminació o intolerància envers les persones bisexuals pel fet de ser-ho o de ser percebudes d’aquesta manera.
q) Transfòbia: Tota actitud, conducta o discurs de rebuig, repudi, prejudici, discriminació o intolerància envers les persones trans pel fet de ser-ho o de ser percebudes d’aquesta manera.
r) Inducció, ordre o instrucció de discriminar: És discriminatòria tota inducció, ordre o instrucció de discriminar per qualsevol de les causes que estableix aquesta llei. La inducció ha de ser concreta, directa i eficaç per fer sorgir en una altra persona una actuació discriminatòria.
s) Denúncia: contingut de la comunicació efectuada per la persona denunciant que, estant relacionada amb una eventual situació de violència o assetjament, acabi inclosa en l’àmbit d’aplicació d’aquest protocol.
t) Expedient: documentació corresponent a totes les actuacions relatives al procediment.
u) Comissió instructora: òrgan encarregat de dur a terme la investigació conforme al procediment que descriu aquest protocol i d’emetre l’informe vinculant corresponent amb els resultats d’aquesta investigació.
v) Persona assetjadora: persona que, havent estat investigada en el marc d’aquest protocol (persona investigada), s’identifica a l’informe final de la investigació com a autor o partícip en una situació d’assetjament o violència contra persones LGTBI, en els termes que defineix el protocol.
w) Persona afectada: persona identificada en la denúncia com a potencialment afectada per la situació de violència o assetjament descrita. La persona afectada tindrà la consideració de persona denunciant si formula directament la denúncia. x) Persona denunciant: aquella persona que, estant inclosa dins de l’àmbit personal d’aquest protocol, comuniqui, a través d’alguna de les vies habilitades per fer-ho, una informació inclosa dins de l’àmbit material d’aplicació d’aquest protocol. La persona denunciant té la consideració de persona afectada si els fets que descriu la denúncia l’afecten.
y) Persona investigada: persona identificada com a potencial causant o partícip de la situació de violència o assetjament manifestat en la denúncia.
z) Procediment d’actuació: conjunt d’actuacions que cal desenvolupar després de la detecció d’un cas de violència o assetjament a l’empresa per determinar qui les han d’efectuar i en quin termini.
aa) Protocol: aquest protocol d’actuació davant l’assetjament i la violència contra les persones LGTBI.
PRINCIPIS RECTORS I GARANTIES DEL PROCEDIMENT
4.
El protocol és un procediment àgil i ràpid que, a més de garantir el compliment de la Llei orgànica de protecció de dades, protegeix la intimitat i la dignitat de les persones afectades i assegura la protecció adequada de la persona treballadora presumptament assetjada pel que fa a la seva seguretat i salut. Té un abast intern, per la qual cosa no exclou ni condiciona les accions legals que les persones perjudicades puguin exercir.
En concret, els principis rectors del protocol són els següents:
a) Garantia de confidencialitat, protecció de la intimitat i de la dignitat de les persones implicades, que garanteixi en tot cas la preservació de la identitat i circumstàncies personals de la persona denunciant, així com la protecció física i psicològica de la presumpta víctima.
Per tant, les persones que intervenen en el procediment tenen l’obligació de guardar una estricta confidencialitat i reserva, i també de no transmetre ni divulgar informació sobre el contingut de les denúncies presentades, en procés d’investigació o resoltes.
b) Prioritat i tramitació urgent, que asseguri agilitat, diligència i rapidesa en la investigació i resolució de la conducta denunciada.
c) Investigació exhaustiva, objectiva i imparcial dels fets que ha de ser dirigida per professionals especialitzats en el supòsit que calgui.
d) Contradicció a fi de garantir una audiència imparcial i un tractament just per a totes les persones implicades.
e) Protecció de la víctima i indemnitat davant represàlies: garantia que no es produeix un tracte advers o un efecte negatiu sobre cap persona treballadora com a conseqüència de la formulació de la denúncia o manifestació dirigida a impedir la generació d’una situació d’assetjament o a iniciar aquest protocol (sens perjudici de les mesures que es puguin arbitrar en situacions de denúncia manifestament falsa). La garantia esmentada engloba a més les persones que testifiquin, col·laborin o participin en les investigacions que es duguin a terme, i contra aquelles persones que s’oposin a qualsevol situació d’assetjament davant si mateixos o mateixes o davant terceres persones.
En aquest sentit, queda expressament prohibit qualsevol acte constitutiu de represàlia, incloses les amenaces o temptatives de represàlia contra els qui presentin una denúncia pels mitjans habilitats per fer-ho, compareguin com a testimonis o ajudin o participin en una investigació sobre assetjament. f) Garantia de responsabilitat i potestat investigadora de la comissió instructora durant la tramitació del procediment.
g) Garantia d’adopció de les mesures necessàries, incloses, si escau, les de caràcter disciplinari, contra els qui hagin incorregut fefaentment en conductes d’assetjament o violència contra persones LGTBI, així com també contra els qui formulin denúncies d’assetjament falses i existeixi mala fe.
PROCEDIMENT D’ACTUACIÓ
5.
Es garanteix l’activació del procediment que es descriu a continuació quan es produeixi una denúncia d’assetjament per raó d’orientació sexual, identitat sexual o expressió de gènere.
Inici
5.1
5.1.1
Comunicació de la denúncia
Conforme a l’àmbit personal d’aplicació d’aquest protocol, la persona que consideri que està sent objecte d’una situació d’assetjament o violència per motius LGTBI, així com qualsevol persona que pugui tenir coneixement que presumptament s’està produint alguna d’aquestes situacions, pot informar o formular una denúncia. Si la denúncia no és presentada directament per la persona afectada, s’ha d’incloure el seu consentiment exprés i informat per iniciar les actuacions del protocol. La comunicació de la denúncia es pot fer a través de qualsevol de les vies següents:
Per mitjà del canal d’informació habilitat a l’empresa, que ha de garantir la possibilitat de presentació anònima i l’absoluta confidencialitat de la identitat de la persona denunciant i de qualsevol persona implicada.
Per comunicació directa, verbal o escrita, al responsable del departament, a un membre del comitè executiu o comitè de direcció, si existís a l’empresa, o a un membre de la comissió instructora. Els primers tenen l’obligació d’informar la comissió instructora en el termini màxim de tres dies hàbils des que han rebut la informació.
La denúncia ha de detallar, en tot el possible i de manera cronològica, els fets del suposat assetjament, la possible identificació de testimonis i la còpia de tota la documentació que pugui acreditar els fets i una altra informació que es consideri pertinent.
El tractament de les dades personals s’ha de fer conforme a la normativa vigent en matèria de protecció de dades, i cal informar les persones afectades dels seus drets i de l’ús de la informació que es recull.
A l’efecte de facilitar la redacció d’escrits de denúncia, se n’adjunta un model com a annex a aquest protocol, que és d’ús voluntari.
Les denúncies efectuades que es demostrin intencionadament falses (sabent la seva falsedat, de mala fe, malicioses i amb intenció de fer mal) poden ser constitutives d’una actuació disciplinària, sens perjudici d’altres accions que corresponguin en dret.
5.1.2
Comissió instructora
La comissió instructora s’encarrega de donar impuls a totes les fases del procediment i d’aixecar les actes corresponents de les actuacions, així mateix pot sol·licitar l’assistència de professionals externs en el procediment quan així ho consideri oportú.
La comissió instructora ha d’estar formada per un mínim de dos i un màxim de tres persones, en funció de l’estructura i recursos de cada empresa. La composició concreta de la comissió instructora l’han de determinar les empreses, les quals, en funció de les circumstàncies del procediment, poden externalitzar la instrucció de la investigació.
Les persones integrants de la comissió instructora no poden tenir relació directa o parentiu amb qualsevol de les parts implicades, ni tenir el caràcter de persona denunciada, investigada, denunciant o afectada pels fets objecte de denúncia. Així mateix, han de respectar el deure de sigil professional sobre qualsevol dada i informació que es reveli en el marc del procediment. En aquest sentit, qualsevol incompliment del deure de sigil sobre la informació a la qual tenguin accés durant la tramitació del procediment pot ser objecte de sanció. La comissió instructora ha d’adoptar les decisions per majoria simple.
5.1.3
Comunicació a les persones investigades
La comissió instructora s’ha de posar en contacte amb la persona investigada quan aquest contacte no perjudiqui la investigació. En qualsevol cas, cal contactar amb la persona investigada quan se’n requereixi la declaració, o bé en el moment del tràmit d’audiència, o bé abans de finalitzar el procés d’investigació.
Quan es contacti la persona investigada, la comissió instructora s’ha d’identificar davant seu com a encarregada de la investigació de la denúncia i l’ha d’informar breument sobre els fets que se li atribueixen i del tractament de les seves dades personals, que cal fer d’acord amb el que estableix la legislació vigent.
En cap cas no s’ha d’informar la persona investigada de la identitat de la persona denunciant.
Desenvolupament de la investigació
5.2
El procediment s’inicia amb l’obertura per part de la comissió instructora d’un expedient d’informació o investigació, sobre el qual cal guardar absoluta confidencialitat i reserva.
Durant el procediment es poden practicar totes les diligències i proves que es considerin necessàries per esclarir els fets denunciats. La presumpta persona afectada i la presumpta persona investigada poden proposar en les entrevistes la pràctica de diligències per part de la comissió instructora.
Les entrevistes que es duguin a terme al si de la investigació es poden acreditar mitjançant enregistrament, cas en què cal advertir els entrevistats d’això i se’ls ha d’informar del tractament de les seves dades d’acord amb el que estableix la LOPDGDD. En tot cas, cal oferir als entrevistats l’oportunitat de comprovar, rectificar i acceptar mitjançant la seva signatura la transcripció de la conversa, si escau. S’ha d’incloure a l’expedient la documentació detallada de tot el procediment d’investigació, incloent-hi tots els documents que es vagin obtenint i les actes de les entrevistes que es mantinguin o els seus enregistraments.
Per fer-ho, la comissió instructora ha de redactar acta escrita dels fets rellevants de les entrevistes que facin. Les actes les han de signar la persona entrevistada i els entrevistadors. Així mateix, cal informar en totes elles dels extrems que exigeix la legislació vigent en matèria de protecció de dades.
Mesures cautelars
5.3
Després de rebre la denúncia, es poden adoptar mesures cautelars o preventives que apartin la persona afectada de la persona investigada mentre es desenvolupa el procediment d’actuació fins a la seva resolució.
Aquestes mesures cautelars no poden suposar un perjudici permanent i definitiu en les condicions laborals dels subjectes afectats i en cap cas no tenen naturalesa sancionadora. Les mesures cautelars no són limitades, però poden incloure les següents:
(i)
Traslladar els subjectes afectats a un altre departament o ubicació de manera temporal.
(ii)
Modificar temporalment les tasques o responsabilitats habituals dels subjectes afectats.
(iii)
Concedir un permís retribuït als subjectes afectats durant la investigació.
Resolució
5.4
La investigació ha d’acabar amb un informe vinculant final, sense que tot el procediment es pugui estendre més d’un mes des de la recepció de la denúncia, tret que la comissió instructora n’ampliï el termini per tractar-se d’un cas d’especial complexitat, quan es pot estendre fins a un màxim de tres mesos addicionals. L’informe vinculant emès per la comissió instructora ha d’acabar en un dels sentits següents:
i)
Constatar indicis d’assetjament objecte del protocol i, si escau, proposar l’obertura d’un expedient sancionador.
ii) No apreciar indicis d’assetjament objecte del protocol.
La resolució que prengui l’empresa s’ha de notificar a la persona suposadament assetjadora. Així mateix, s’ha d’informar la persona denunciant de l’acabament del procediment.
El contingut de l’informe vinculant final ha de ser confidencial i únicament hi poden tenir accés els membres de la comissió instructora i la direcció de l’empresa. L’empresa ha de prendre les mesures d’actuació necessàries tenint en compte les evidències, recomanacions i propostes d’intervenció de l’informe emès per la comissió instructora.
Si hi ha evidències de l’existència d’una situació d’assetjament per raó d’orientació i identitat sexual o expressió de gènere, cal instar la incoació d’un expedient sancionador per una situació provada d’assetjament, s’ha de demanar l’adopció de mesures correctores i, si escau, s’han de continuar aplicant les mesures de protecció a la víctima.
Si no hi ha evidències de l’existència d’una situació d’assetjament, s’arxiva la denúncia.
DIFUSIÓ, SEGUIMENT I SENSIBILITZACIÓ
6.
6.1 Comunicació i difusió
Aquest protocol s’ha de difondre activament a tots els centres de treball de les empreses incloses en el seu àmbit d’aplicació, i garantir-ne la disponibilitat en els idiomes majoritaris de la plantilla. S’ha d’elaborar una versió en llenguatge clar i amb suport visual per facilitar-ne la comprensió a totes les persones treballadores.
6.2 Mesures de sensibilització i seguiment
Les empreses han d’implementar mesures preventives, com ara formació anual obligatòria en matèria d’igualtat i diversitat, campanyes de sensibilització i l’avaluació periòdica de riscos psicosocials amb perspectiva LGTBI.
La comissió instructora ha de fer un seguiment de l’aplicació de les mesures correctores i de protecció.